EL VIRUS DE LA POR, VENTURA PONS

Quinze històries, contemporànies i algunes històriques, basades en relats de Quim Monzó i dirigides per Ventura Pons.

 

VENTURA PONS

2010
MIL CRETINS
MIL CRETINS

Quinze històries, contemporànies i algunes històriques, basades en relats de Quim Monzó i dirigides per Ventura Pons, on, en clau d’humor i amb valentia, es passa comptes amb el dolor, la vellesa, la mort i l’amor però sobretot amb l’estupidesa humana, sense concessions, mirant a la cara el díficil equilibri entre vida i misèria humana.

 

EL VIRUS DE LA POR  VENTURA PONS
EL VIRUS DE LA POR  VENTURA PONS
 
MIL CRETINS
VO/
 
MIL CRETINS
VO/
 
MIL CRETINS 

EL PERQUÈ D'AQUESTS CRETINS

Fa més de quinze anys, al juny de 1994, vaig rodar la meva primera pel·lícula sobre textos d’en Quim Monzó, El perquè de tot plegat.

 

Amb en Quim, comparteixo dècades d’amistat i diversos treballs. Ens vàrem conèixer arran de la publicació, el 1978, del seu primer llibre de contes, Uf, va dir ell, llibre que vaig devorar i que em va deixar absolutament trasbalsat per la seva originalitat, transgressió, impetuositat, capacitat de síntesi, modernor... Ens vàrem fer amics i li vaig proposar escriure plegats un guió “original”. En aquella època jo estava molt equivocat amb un fals prurit, molt de cineasta europeu engagé i que més endavant òbviament (o santament) he superat, de considerar que les pel·lícules havien de partir d’històries originals expressament creades per al cinema, rebutjant la gran tradició de les adaptacions a partir de textos literaris.

 

El cas és que ens vàrem posar mans al guió i després d’uns quants mesos i moltes reunions de treball ho vàrem deixar per impossible (el text em sembla que dorm amagat a les golfes del meu despatx) ja que no li veiem cap mena de consistència dramàtica que ens satisfés. Més endavant quan en Monzó va viure un any a Manhattan, on ens vam veure bastant, li vaig demanar que em traduís al català les tres peces teatrals que composenTorch Song Trilogy del gran Harvey Fierstein i que estrenàrem, amb més pena que glòria, amb el títol de Tres boleros una malaurada nit de fred i neu a Barcelona l’hivern del 82.

 

Durant més d’una dècada en Quim va seguir escrivint, va temptar la novel·la, però jo estava penjat dels seus relats que llegia apassionadament, llibre darrera llibre, mentre jo seguia fent cine. Al 93 quan publicà El perquè... és quan em plantejo una obvietat; si el que m’agraden són els relats, perquè no intentar buscar-hi una translació cinematogràfica. Aquesta història l’he explicat a bastament; rellegeixo tot Monzó, vaig fotocopiant els textos que m’interessen i els divideixo en dos munts. El més gran correspon, en diferència, a relats realistes sobre problemes en les relacions humanes: comunicació, amor, desamor, desig, encant, desencant i uns quants, pocs, el munt petitet, són els de clau fantàstica. Furgant en aquests darrers me n’adono de que n’hi han dos, un sobre la voluntat – el de l’home entossudit en ensenyar a parlar a una pedra – i un altre sobre el dubte – el del boletaire, que va interpretar el gran i enyorat Pepe Rubianes, que es troba al bosc amb un gnom, un nan malcarat, que li ofereix el que vulgui, però ell dubta, no sap ni què espera ni què desitja de la vida. Veig que ambdues histories són com les dues cares de la mateixa moneda, la voluntat i el dubte, les dues peces que mouen el motor de la vida i les utilitzo para emmarcar un fris minimalista amb tretze histories més, realistes, que situo al mig.

 

Amb les histories realistes vaig bastir l’esquelet intern del film que, conceptualment, se’m va ocórrer ordenar amb estructures dramàtiques diferents. Vaig barrejar monòlegs a càmera, dialogació tradicional, histories explicades amb veu en off, i així em va anar creixent aquest fris tremendament divertit, jugant amb distints conceptes narratius amb variacions en el seu tractament. El plaer per la cosa nova, per el no repetir-me que és una constant de la meva feina, que em va començar quan dirigia teatre.

 

Quan li vaig explicar al Quim que tenia al cap la idea de portar els seus contes al cinema, em va dir que era impossible. Després, al llegir el guió, em va dir quelcom semblant al que uns quants anys després em va repetir David Leavitt amb el guió que havia escrit de la seva novel·la, The pageturner, títol que vaig canviar per Food of love: ambdós no veien, no se n’assabentaven de les possibilitats cinematogràfiques dels seus textos. Un llibre és un llibre i una pel·lícula, una pel·lícula, així de simple. La meva mirada és la del cineasta que troba una història d’un altre en la literatura i que la converteix en pròpia. El perquè.. em va servir per a reflexionar sobre la vida i el treball, en clau d’entreteniment. Significava a la vegada la necessitat de buscar nous temes i conceptes narratius que arribarien amb les meves properes pel·lícules.

 

Perquè tornar a en Monzó després de l’èxit d’El perquè..? Crec que és molt fàcil explicar-ho. Segueixo adorant els seus contes, crec que cada cop fereixen més i el contingut temàtic de la seva darrera obra pateix d’una evolució semblant a la que he experimentat personalment o com, suposo, la majoria de la meva generació. En Quim, amb els anys, ha derivat des de la seva indagació al voltant de les relacions humanes cap a “passar comptes amb el dolor, la vellesa, la mort i l’amor” però sobretot amb l’estupidesa humana, sense concessions, mirant a la cara el difícil equilibri entre vida i misèria humana. Sense renunciar mai al sempre omnipresent humor, però la vida, amb els anys, es veu d’una altra manera.

 

Però sobretot m’he posat en aquest projecte perquè donant-li moltes voltes he trobat una estructura narrativa absolutament diferent. Mil cretins no té res a veure amb el fris minimalista d’El perquè... Conceptualment se m’ha ocorregut establir una narració dividida en tres parts – una petita burla dels tres actes convencionals – que presenta un hipotètic narrador, escriptor de guions de cine. A la primera ens trobem amb vuit histories sobre la permanent estupidesa d’aquests pobres insectes, els humans, de tall contemporani. A la segona, revisem sis contes històrics amb situacions i personatges mítics, reals o no, tant li fa, de tots coneguts i per això serà explicada com si es tractés de cinema mut – una opció que em sembla molt divertida, a la vegada que de pas redim homenatge a la gran tradició escenogràfica catalana del tombant segle XX. A la tercera, on només hi ha una història, l’escriptor assisteix desesperat a la never ending agonia dels seus ancians pares que l’obliga a revisitar la seva infància, la seva vida familiar. Ell no pot més i quasi entra en una depressió però finalment serà salvat per l’aparició de tota la colla dels personatges dels catorze episodis que hem vist a les dues primeres parts, el fruit de la seva imaginació, que li demanen que no els abandoni i que segueixi amb ells més i més. És a dir, la pròpia capacitat de creació, d’inventiva, la teva dedicació a una feina que dona sentit a la teva existència et pot salvar del trist pas per la vida.

 

Estructurar, donar continuïtat i tenir un discurs coherent, des del punt de vista cinematogràfic, utilitzant diversos contes no és fàcil, però a mi, precisament, m’agraden les coses difícils. I ara que reincideixo en el salt de circ ho faig amb la xarxa de seguretat que suposa el meravellós èxit internacional que vaig tenir amb el meu primer Quim. Èxit que ens guanyàrem a pols ja que ningú creia en la pel·lícula però com que, amb el treball i les idees, sóc molt tossut, vaig lluitar i a la vista hi han els resultats. Amb el temps he anat descobrint el gran plaer que em produeix jugar amb estructures distintes i embarcar-me en construccions narratives diferents de les convencionals. És una mica la marca de la casa.

 

Mil cretins va de tot això, de les histories del Quim, del meu plaer per la cosa nova i de la confiança que tinc en què el públic ho voldrà compartir amb nosaltres.Ventura Pons

 
MIL CRETINS

Una producció d’

ELS FILMS DE LA RAMBLA, S.A.

 

amb la col·laboració de

TELEVISIÓN ESPAÑOLA, S.A.

TELEVISIÓ DE CATALUNYA, S.A.

 

Guió de

VENTURA PONS

 

Basat en l’obra de

QUIM MONZÓ

 

Direcció i Producció

VENTURA PONS

 

Directora de Producció:

MAITE FONTANET

 

Música:

CARLES CASES

 

Fotografia:

JOAN MINGUELL

 

Muntatge:

PERE ABADAL

 

Art Director:

BEL·LO TORRAS

 

Ajudant de direcció:

FINA SENSADA

 

So Directe:

ALBERT GAY

 

Laboratori:I

MAGE FILM

 

Estudi Muntatge i So:

INFINIA

 

Distribució a Espanya i Andorra:

BADITRI

 

Distribució Internacional:

LATIDO

 
MIL CRETINS
 
Primera part
 
Beneset
JOAN CROSAS
Albert
ALEIX ALBAREDA
Toni
ROGER PRÍNCEP
Fèlix
ÒSCAR RABADAN
Daniel Brotto
FRANCESC ORELLA
David Guillot
DAFNIS BALDUZ
Vall·llosera
MINGO RÀFOLS
Carme
MARTA MILLÀ
Noia
CAROL BADILLO
Berta
CLARA SEGURA
Carles
RAMON PUJOL
Mestressa
MERCÈ COMES
Dona
MONTSE PEREZ
Gina
MAR ULLDEMOLINS
Sergi
ROGER BERRUEZO
Hortènsia
JULIETA SERRANO
 
Segona part
Josep
ROGER BATALLA
Maria
ELENA TARRATS
L’arcàngel Gabriel
EDU SOTO
El cavaller
PETER VIVES
La bella dorment
AIDA FLIX
Guillem i Gualter Tell
TONI ALBÀ
Guillem Tell nét
PAU POCH
Gualter nen
NIL CARDONER
Brunock
PERE BRASÓ
El príncep
MARC CLOTET
La noia preciosa
ARIADNA CABROL
El príncep
JOEL JOAN
La princesa
ALÍCIA ROY
Robin Hood
SANTI MILLAN
 
Tercera part / L’arribada de la primavera
 
Ignasi
JORDI BOSCH
Pare
JOAN BORRÀS
Mare
CARME MOLINA
 
MIL CRETINS

Festivals:

Seattle, (USA) 

Montpeller (França)

Taormina (Itàlia)

Moscou (Rússia)

Bogotà (Colòmbia)

Manchester (UK)

Luxembourg (Luxembourg)

Belgrad (Sèrbia)

Istanbul (Turquia)

Varsòvia (Polònia)

Galway (Irlanda)

London SC (UK)

Manila (Filipines)

L'Havana (Cuba)

Caracas (Veneçuela)

Santo Domingo (República Dominicana)

Mèxic (Mèxic)

Bombay & Chennai (Índia)

Mèxic D.F. (Mèxic)

Santiago de Compostel·la ( Espanya)

Heidelberg ( Alemanya)

 

Premis:

Ventura Pons: Zlatni Pecât (Belgrade, Sèrbia)

MIL CRETINS
Please reload

 
 
  • Facebook - White Circle
  • Twitter - White Circle
  • Vimeo - White Circle
  • YouTube - White Circle
texas cinemes
texas cinemes
texas cinemes

© 2015 ELS FILMS DE LA RAMBLA S.A. ||  VENTURA PONS

Mil cretins 02