MISS DALÍ

SINOPSI

Anna Maria Dalí és quatre anys més jove que el seu germà Salvador i s’adoren. Ben aviat gaudeixen del gran ambient progressista de l’Espanya republicana, confraternitzant amb grans creadors, García Lorca, Buñuel.... Una arcàdia feliç que es trenca amb l’esclat de les guerres europees, l’arribada de la sempre misteriosa Gala i amb l’impressionant èxit mundial de Salvador, un dels més grans pintors del s. XX.

 

La bellesa fascinadora de Cadaqués, un dels pobles més bonics del Mediterrani, fa única aquesta tragèdia contemporània. Dues personalitats genuïnes que malgrat l’amor que es tenen tota la vida, deixen de tractar-se durant quaranta anys. Els Dalí queden marcats, com en un drama grec, pels seus caràcters, pels seus amors, pels seus esperits lliures, per les seves traïcions, per ser fills de qui eren i per haver viscut intensament els anys més convulsos i apassionants d’un segle, curull de guerres, dictadures i de canvis culturals, socials, polítics i artístics.

 

Una història quasi irreal d’amor, però també de rancúnies, mesquineses, ambicions i del poder que a la fi acaba trossejant la naturalesa d’unes relacions fraternals, explicada per un testimoni excepcional, la pacient Anna Maria, Miss Dalí.

EL VIRUS DE LA POR, VENTURA PONS
EL VIRUS DE LA POR  VENTURA PONS
EL VIRUS DE LA POR  VENTURA PONS

Anna Maria Dalí és quatre anys més jove que el seu germà Salvador i s’adoren.

Ben aviat gaudeixen del gran ambient progressista de l’Espanya republicana, confraternitzant amb grans creadors, García Lorca, Buñuel....

Una arcàdia feliç que es trenca amb l’esclat de les guerres europees, l’arribada de la sempre misteriosa Gala i amb l’impressionant èxit mundial de Salvador, un dels més grans pintors del s. XX.

Amor, felicitat, paradis, passió, odi, traïció, mort.
El drama amagat dels germans DALÍ.
MISS DALÍ
EL VIRUS DE LA POR  VENTURA PONS
EL VIRUS DE LA POR  VENTURA PONS
 
 
 
MISS DALÍ

SHOOTING 

Captura de pantalla 2019-07-02 a las 15.
 
 
MISS DALÍ

NOTES DEL DIRECTOR

LA PÀTRIA DELS DALÍ.

La sorpresa i la bellesa fascinadora que produeix Cadaqués prové del contrast de trobar una població de vora mar, i la mar mateixa, en un paisatge pirinenc. Hi ha qui considera que és un dels llocs més bonics del Mediterrani. Altres, empetitint aquest mar, proclamaven, a tots quatre vents, que Cadaqués és el poble més bonic del món. Per exemple, Salvador Dalí. Una manifestació que implica una gran, noble i considerable enyorança que comparteixo des de fa quasi cinquanta anys. Són els que he tingut el privilegi de gaudir d’aquesta meravellosa i fascinant zona del meu país.

 

A l’extrem nord-est de la península ibèrica es troben els contraforts orientals dels Pirineus que talment haurien pogut formar una illa. Hi sentireu, sobretot, les sensacions que donen les illes: una obsessió de recolliment, una seguretat – real o fictícia – i un sentiment de llunyania. La convicció, tan satisfactòria, que la gent que no té sort de viure-hi, és d’una infelicitat completa.

 

Però Cadaqués no és una illa, és una península incomodíssima que té com a característica essencial la d’haver sigut difícilment assequible per terra, durant segles. Aquest fet no li ha servit, a penes, per a res, al revés, encara l’ha aïllat més i ha accentuat els sentiments insulars dels seus habitants. Del cantó de terra sempre hi ha hagut la por de veure venir gent estranya, lleis incomprensibles, doloroses o inexplicables, desproveïdes de sentit.

 

L’única porta de sortida de Cadaqués era la mar, per on hi arribava de tot, les penes i les glòries, els plans i la bona vida. La seva manera de ser i de pensar es compren així, no només és la seva esplèndida orografia, l’estratigrafia geològica muntanyenca, les muntanyes que l’ofeguen una mica. És la mar que, de vegades, té tanta calma que sembla un ull adormit, estàtic, com un llac canviant de color constantment, sota una volta immensa, altíssima. El cel suscitador d’un desig constant, infinit, dur, rutilant, sobre un paisatge fosc, d’una verdor grisa, apagada, trista. El territori de Cadaqués, el port natural millor del litoral català, amb gropades de mestral, de nord o provençals, amb temporals de llevant que han configurat el caràcter tan especial dels seus habitants.

 

La magnífica badia on s’amaga el poble, les cales abrigades d’una aigua puríssima, Jonquet, Cala Bona, Portaló, Tudela, Culip... es troben al capdavall d’aquesta engolfada pertorbada entre el Canigó i els Alps. Els dies de tramuntana tenen un enlluernament de màgia, el vent surt enfollit de la terra i s’emporta el mar, a revolades. Les ratxes de vent es bolquen violentament lliscant a l’horitzó. La joia lluminosa del caos. L’embat contrari, els dies del vent del sud nebulosos, carregats d’humitat, desgavellen Cadaqués, el crepuscle es realitza sobre una tristesa, malenconia i buidor irreparable, com una fatiga xafogosa i mòrbida, desconjuntada. Tot això ho explica Josep Pla.

 

Portlligat, la cala on s’establí Dalí, ofereix, a més, unes tonalitats originalíssimes que li donen un aspecte rar, l’absoluta tranquil·litat i el repòs de tots els seus elements que produeix, en els anys de l’acció que presentem, una estranya sensació de tragèdia incruenta, de solitud despietada, que solament pot ser repetida gràcies a la creació artificial. En aquest racó oblidat van néixer la major part de les obres mestres d’un dels personatges més estranys i interessants de la pintura del segle XX, la personalitat del qual és motiu més que saborós per a qualsevol narrador que en vulgui ser testimoni. Sempre va ser la pedra de toc per als elogis més entusiastes i per a les crítiques més violentes, però el que resulta evident és que Salvador Dalí va personificar i construir actualitat i notícia en tot moment, per a la qual cosa era absolutament necessària una habilitat i una intel·ligència fora de sèrie.

 

Aquest paisatge és el marc fantàstic, insuperable, que empeny aquesta història, i ensems la passió que desperta a tots els seus protagonistes. També és el que fa única aquesta tragèdia contemporània que va ser la vida d’Anna Maria i Salvador Dalí. Dues personalitats genuïnes, dos germans que, malgrat l’amor que mútuament es van tenir tota la vida, van deixar de tractar-se durant quasi quaranta anys, marcats, com en un drama grec, pels seus caràcters, pels seus amors, pels seus esperits lliures, per les seves traïcions, per ser fills de qui eren, per haver viscut intensament els anys més convulsos i apassionants d’un segle, curull de guerres, dictadures i de canvis culturals, socials, polítics i artístics.

 

Dos germans que van gaudir del gran ambient progressista de l’Espanya republicana, confraternitzant amb creadors de primer ordre, García Lorca, Buñuel, Miró, Éluard, Breton... i la sempre misteriosa Gala. Dos germans que després seran víctimes de misèries de les guerres però sobretot de l’èxit mundial de Salvador, buscat i treballat, com cap artista del S. XX ha aconseguit, un èxit a costa de pagar humanament, en la seva relació, un preu molt alt. La figura del genial pintor ha quedat lligada a la cobdícia i a la voluntària submissió a la dictadura franquista que anorreà les llibertats, durant quaranta inacabables anys, de tots els nostres conciutadans. Una història quasi irreal d’amor però també de rancúnies, mesquineses, ambicions i sobretot del poder que a la fi acabà esberlant i trossejant la naturalesa d’unes relacions fraternals, explicada per un testimoni excepcional, la pacient Anna Maria Dalí.

 

He estat testimoni, he conegut i tractat durant molts anys als personatges que presento, especialment a Salvador Dalí però també al seu entorn que no he pogut situar i desenvolupar en el guió per un problema de síntesi cinematogràfica. La relació amb el seu fidel ajudant pintor durant trenta anys, el gran escenògraf Isidor Beà, amb el qual vaig treballar en els meus anys teatrals, i en particular amb les figures d'Amanda Lear i Carlos Lozano, als quals em va unir amistat i que també han deixat testimoniatge escrit de les seves vides al costat del gran pintor.

 

De Dalí he rebut les seves confidències, he compartit sortides amb barca per les cales de Cap de Creus, llargues tardes i nits a la seva casa de Portlligat i en la meva de Cadaqués; en el seva suite de l'antic Ritz de Barcelona i en la inauguració parisenca de la seva primera gran exposició al Centre Pompidou. M'ha portat molts anys reflexionar sobre la meva contribució, com a narrador, a divulgar no únicament la història d'una família singular, sinó també del profund arrelament i amor que comparteixo amb un paisatge que també és el de la meva vida, on he escrit la major part dels guions de les meves pel·lícules i he acabat els dos llibres que he publicat, el de memòries i el del diari de la volta al món.

 

No es tracta d'apostar sobre un personatge, Salvador Dalí, un cavall guanyador en qualsevol lloc del món, com a prova l'interès que desperta després de vint-i-cinc anys de la seva mort. Crec que val la pena reflectir un temps i un esperit que m'ha estat explicat en primera persona, i viscut en part, en un film ple de sinceritat, afecte i una certa desolació davant el comportament dels humans.

 

Una història marcada per la tramuntana, el vent que esventa l’Empordà i Cadaqués, amb força i violència, que origina als seus habitants el caràcter surrealista més pur i del que el diví Dalí en va voler ser, per damunt de tot i de tothom, el màxim exponent.

 

Ventura Pons

MISS DALÍ

Una produció d’ ELS FILMS DE LA RAMBLA, S.A.

Director, Guionista i Productor  :  VENTURA PONS

Productor Associat:  THOMAS SPIEKER

Co Productors Associats: JULIAN FRIEDMANN & CLARE DOWNS

Directora de Producció  :  MERCÈ CARRERO

Directors de Fotografia :  ANDALU VIL-SAN-JUAN / TITO ARCAS

Música  :  JOAQUIM BADIA

Art director  :  BEL·LO TORRAS

Vestuari. ROSA MONTES

Maquillatge : ANNA MERINO

Muntatge  :  MARC FARRERAS

Casting Barcelona : PEP ARMENGOL

Casting UK : CROWLEY & POOLE CASTING LTD.

So Directe  i Mescla : XAVI SAUCEDO /WAVE FACTORY

Grafisme : ALVARO CORTINA

 

© 2017 ELS FILMS DE LA RAMBLA, S.A.

D.L. B 17505 -2017

 
 
MISS DALÍ
ANNA MARIA
SIÁN PHILIPS
MAGGIE
CLARIE BLOOM
DALÍ PARE
JOSEP MARIA POU
DALÍ
JOAN CARRERAS
ANNA MARIA (JOVE)
EULÀLIA BALLART
GARCÍA LORCA
JOSE CARMONA
JOSEFINA
VICKY PEÑA
BUÑUEL
SERGI VALLÈS
EMÍLIA
MERCÈ PONS
JOANNE
MINNIE MARX
GALA
RACHEL LASCAR
CATALINA 
MARTA ANGELAT
FELIPA
CARME SANSA
AMANDA LEAR
KARME MÀLAGA
REGINO
JOSE SOSPEDRA
SENTÍS
DANIEL MEDRÁN
CAMINADA
JOAN FIBLA
SALVADOR (NEN)
HÈCTOR VIDALES
ANNA MARIA (NENA)
BERTA CASTAÑÉ
ALCALDE
ARTUR TRIAS
ÀVIA
MARTA CARBONELL
GOEMANS
TIMOTHY CORDUKES
ÉLUARD
MATHIEU DURET
PERIODISTA
ALEIX MEILLÉ
JEFF HELMOT
DAVID BOCIAN
CARLOS LOZANO
VICTOR ESPEJO
MARINER
ERNEST SERRAHIMA
i
PERMANYER
JOAN PERA
Guest Star
CAPTAIN MOORE
ALLAN CORDUNER
 
Première Mundial FICG Guadalajara. Mex.
Ventura Pons: Premio Mayahuel de honor.
Festival FIC-CAT (Roda de Berà)
Brussels Film Festial 2018 
Yalta Film Festival (Krimea, Rússia)
Cambridge Film Festival (UK)
Bogota Film Festival (Colombia)
Infest Film Festival (Mallorca)
Acceptada a l'Academy
14 nominacions als Oscars
 

OPINIONS

Obra maestra. Un monumento de inteligencia, crettividad y sensabillidad.

Jaime Humberto Hermosillo

(Gudalajara, Mex.)

Miss Dali – A masterpice! 

H. L.

London (UK)

Ventura Pons recorre en su nueva película "Miss Dalí" la historia del siglo XX a través de la particular familia del pintor Salvador Dalí, con un padre notario, autoritario y de fuerte carácter, y una paciente hermana, Anna Maria, con la que el artista estuvo cuarenta años sin tratarse. Los dos hermanos, con una estrecha relación, con amigos comunes como Federico García Lorca y Luís Buñuel, dejaron de verse, agravándose la situación por la presencia de Gala en la vida de Dalí, la "mala" de la película.

 

Rodada en inglés, catalán, castellano, y francés, tiene a Cadaqués como otro de los protagonistas, se sustenta sobre los diálogos que mantienen sobre el pasado las actrices Sian Phillips (Anna Maria anciana) y Claire Bloom (Maggie, la amiga de Anna Maria de Cambridge).

 

Joan Carreras ha tenido la voluntad de encontrar su alma más privada, contradictoria e íntima, cómo respiraba, qué almas lo envolvían. Josep Maria Pou, convertido en un notario figuerense de alcurnia, da la clave de la relación, parece un emperador romano, un patricio, con barriga y papada notorias. Eulàlia Ballart (Anna Maria de joven), ha sostenido su personaje crecido entre genios en una familia que se volcó en la carrera artística de Salvador. Otros actores son el debutante Jose Carmona, un creíble García Lorca, así como Sergi Vallès, que hace de Buñuel, de quien se cuenta que no tenía en mucho aprecio al poeta. El reparto se completa con Allan Corduner, Vicky Peña, Mercè Pons, Minnie Marx, Rachel Lascar (con un gran parecido a Gala), Marta Angelat, Joan Crosas y Joan Pera, convertido en el periodista Lluís Permanyer, el único que realizó una entrevista sobre erotismo a Dalí.

 

No se la pierdan.

Salvador Llopart

LA VANGUARDIA

Hi ha moments de pantalla gran en estat pur. Les dues Anna Maries estàn sensacionals, excel·lents, totalment creïbles i en Lorca també. El músic, Joaquim Badia, sap entroncar amb la tradició musical de les teves pel·lícules amb un sentit harmònic i melòdic molt català, un interludi entre escenes que juga un rol narratiu impressionat.

Ramon Lamarca

Cambridge /UK

Estic molt feliç, orgullós i emocionat. Una joia que aproparà a un dels éssers mes extraordinaris del Segle XX a la humanitat com cap altre mitjà ho ha fet fins ara - ni tant sols el seu art. 

Thomas Speaker

(Roses/Germany)

Me ha resultado muy grato el visionado del nuevo film de Ventura Pons. Reconozco que me asusté al ver la duración del film pero lo cierto es que, una vez pasados los primeros minutos, se hace bastante ágil. Así que no os amilaneis ante este handicap porque valdrá la pena.

 

La película se adentra en la historia de Salvador Dalí desde el punto de vista de su hermana Anna Maria, papel que interpreta la actriz galesa Siân Phillips. Tras la muerte del artista ampurdanés, Anna Maria recibe la visita de una amiga, y son sus conversaciones las que contextualizan los flashbacks que irán apareciendo a lo largo de todo el film. A pesar de que al principio estas escenas se hacen un poco pesadas, resultan útiles para introducir las historias que se irán relatando. Philllips hace un buen trabajo, como era de esperar en una profesional de su categoría.

 

Me gusta el punto de vista desde el que ha escrito y dirigido Pons “Miss Dalí”. Conocer la figura de Salvador Dalí a través de su familia nos ha descubierto la persona además del personaje:  al hijo, al amigo, al hermano, al amante… detalles de su vida desconocidos hasta la fecha para el gran público. No es de extrañar que el film dure lo que dura, ya que cuenta tantas cosas y todas tan interesantes que lo raro es que el metraje no se haya ido a las cuatro horas. Y qué maravilla la dirección de fotografía. Claro que con un escenario como Cadaqués eso era una condición sine qua non. 

 

Tengo una debilidad especial por Josep Maria Pou desde que lo vi en “Amic/Amat” bien jovencita. En “Miss Dalí” se pone en la piel del padre de Dalí, ofreciendo una fantástica actuación. Lo mismo ocurre con el actor Joan Carreras, que ha tenido la dificil tarea de interpretar al genuino Salvador. Y lo hace tan bien que el que no sean familiares resulta de lo más extraño. Ventura Pons ha sabido nutrirse de un puñado de actores que están de traca. Tan sólo pondría un pero en el acento que utiliza el actor José Carmona interpretando a Federico García Lorca, ya que suena más malagueño-sevillano que granadino. A pesar de esto, que es una nimiedad, no afecta a su destacable actuación del poeta de Fuentevaqueros. Y la dulce Mercè Pons. Cualquier cosa que haga lo hace bien.

 

En general, visión interesante la de “Miss Dalí” y altamente recomendable.

Helena García Castaño

NOSOLOCINE.NET

De los muchos modos que hay de acercarse a la inmarchitable figura de Dalí, Ventura Pons elige el más complejo, aledaño, claroscuro y furtivo: a través de los ojos de su hermana Anna María Dalí (la muchacha en la ventana), tan llenos de admiración, amor, recelos, reproches y sentimientos de pertenencia y pérdidas que propician un retrato realmente abismal, tan divertido como amargo, tan artístico como estrafalario, del hombre que erizaba el siglo con la misma facilidad que sus bigotes.

Ventura Pons cuida con pasión los dos tiempos de su película, ese ahora de charlas, impresiones y nostalgias, y el antes descriptivo de un artista pertinaz, un entorno entre lo glorioso y lo ridículo, y unas épocas jugosas para ser diluidas en los líquidos de la extravagancia… El buen gusto de la cámara, la intención del plano y la juguetona voluntad de las secuencias hacen de la narración, a veces conocida o reconocible, a veces sorprendente y cotidiana, un entretenidísimo álbum que hojear, y aunque el peso del relato cae en Claire Bloom y Sian Phillips, los rayos y centellas de la trama los procuran el actor Joan Carreras, un Dalí excelso, y Josep Maria Pou, el padre y patrón.

José Lopez

NOSOLOCINE.NET

Miss Dalí treu un gran partit dels paisatges de l’Empordà on van viure Salvador i Anna Maria. Les escenes clau de la pel·lícula, les que reprodueixen la relació dels dos Dalí (i també de Lorca amb ells) estan rodades a platges, boscos, espadats, pobles mariners... La fotografia omple de llum una pel·lícula en què l’Empordà esdevé un personatge més de la història. Pel que fa als interiors, el film es va poder rodar a casa on va viure l’Anna Maria les darreres dècades de la seva vida. A Miss Dalí hi apareixen les seves butaques, el seu llit... I si bé a Figueres no es va poder rodar al pis de la família Dalí, es va fer al pis de sota, que està gairebé igual com l'habitatge superior en temps de Dalí. De fet, en una de les escenes del film hi apareix Dalí pintant al terrat; al rodatge Joan Carreras ho està fent exactament al lloc on ho feia el pintor.

Gustau Nerin

ElNacional.cat

Miss Dali - Magnum Opus! 

I was raptured throughout with the stunning photography, superb musical score, elegant costume design, the enchanting acting and profound script! There are so many scenes that are held in my mind's eye and must return to relive them.NI am very proud of Ventura Pons and his lifelong dedication. 

Candace Coughlin Maine

Una veritable obra d’art. Quina magnífica Anna Maria, quin extraordinari notari Dalí, quin perfecte Federico, quina clavada Gala, quina bonica i amable Emilia... Tots magnífics. Menys el notari Dalí i en Lorca, a tots els altres els vaig  conèixer i sovintejar personalment.  

Josep Maria Joan Rosa

DIRECTOR DEL MUSEU DE JUGUETS DE FIGUERES

De los muchos modos que hay de acercarse a la inmarchitable figura de Dalí, Ventura Pons elige el más complejo, aledaño, claroscuro y furtivo: a través de los ojos de su hermana Anna María Dalí (la muchacha en la ventana), tan llenos de admiración, amor, recelos, reproches y sentimientos de pertenencia y pérdidas que propician un retrato realmente abismal, tan divertido como amargo, tan artístico como estrafalario, del hombre que erizaba el siglo con la misma facilidad que sus bigotes.

 

Ventura Pons cuida con pasión los dos tiempos de su película, ese ahora de charlas, impresiones y nostalgias, y el antes descriptivo de un artista pertinaz, un entorno entre lo glorioso y lo ridículo, y unas épocas jugosas para ser diluidas en los líquidos de la extravagancia… El buen gusto de la cámara, la intención del plano y la juguetona voluntad de las secuencias hacen de la narración, a veces conocida o reconocible, a veces sorprendente y cotidiana, un entretenidísimo álbum que hojear, y aunque el peso del relato cae en Claire Bloom y Sian Phillips, los rayos y centellas de la trama los procuran el actor Joan Carreras, un Dalí excelso, y Josep Maria Pou, el padre y patrón.

Oti Rodríguez Marchante

ABC

Ventura Pons recorre en su nueva película "Miss Dalí" la historia del siglo XX a través de la particular familia del pintor Salvador Dalí, con un padre notario, autoritario y de fuerte carácter, y una paciente hermana, Anna Maria, con la que el artista estuvo cuarenta años sin tratarse. Los dos hermanos, con una estrecha relación, con amigos comunes como Federico García Lorca y Luís Buñuel, dejaron de verse, agravándose la situación por la presencia de Gala en la vida de Dalí, la "mala" de la película.

Rodada en inglés, catalán, castellano, y francés, tiene a Cadaqués como otro de los protagonistas, se sustenta sobre los diálogos que mantienen sobre el pasado las actrices Sian Phillips (Anna Maria anciana) y Claire Bloom (Maggie, una amiga de Anna Maria de Cambridge).

Joan Carreras ha tenido la voluntad de encontrar su alma más privada, contradictoria e íntima, cómo respiraba, qué almas lo envolvían. Josep Maria Pou, convertido en un notario figuerense de alcurnia, da la clave de la relación, parece un emperador romano, un patricio, con barriga y papada notorias. Eulàlia Ballart (Anna Maria de joven), ha sostenido su personaje crecido entre genios en una familia que se volcó en la carrera artística de Salvador. Otros actores son el debutante Jose Carmona, un creíble García Lorca, así como Sergi Vallès, que hace de Buñuel, de quien se cuenta que no tenía en mucho aprecio al poeta. El reparto se completa con Vicky Peña, Mercè Pons, Minnie Marx, Rachel Lascar (con un gran parecido a Gala), Marta Angelat, Carme Sansa, Joan Crosas, Jose Sospedra y Joan Pera, convertido en el periodista Lluís Permanyer, el único que realizó una entrevista sobre erotismo a Dalí.

 

No se la pierdan.

S.V.

LA VANGUARDIA

La película 'Miss Dalí', de Ventura Pons, recorre el siglo XX a través del triste desencuentro de dos hermanos: Salvador y Anna Maria Dalí. El éxito del pintor y su amor por Gala rompieron la familia.

«La historia de los Dalí es una tragedia griega. Dos hermanos que se quieren hasta que una mujer se mete por medio». Así resume Ventura Pons su última película, Miss Dalí.  Una historia con un principio felicísimo y un final triste, llena de desencuentros, traiciones y trufada de conflictos familiares y exabruptos públicos que hicieron que los dos hermanos no se hablaran durante 40 años.

Anna Maria Dalí fue la primera musa y confidente de Salvador Dalí. Los dos crecieron en una casa bien de Figueres. Su padre era un notario republicano que enseguida confió en el talento de su hijo y lo envió a estudiar a Madrid, a la Academia de Bellas Artes de San Fernando, donde hizo amistad con Federico García Lorca y Luis Buñuel. En cuanto llegaba el verano, los Dalí hacían las maletas y se trasladaban a Cadaqués, por entonces un lugar aislado y empobrecido por la plaga de la filoxera.

El pueblo de casitas blancas era su refugio privado, el escenario idílico de los veranos familiares. Dalí pintaba a Anna Maria. Ella perdonaba sus extravagancias y se reía cuando a su hermano le daba por hablar si-la-be-an-do, una de las muchas peculiaridades que Joan Carreras recoge en su interpretación. Dalí no tardó en invitar a Cadaqués a su amigo Federiquito (así llamaba a Lorca) en el verano de 1925.

La relación de Anna Maria con Lorca fue de cariño mutuo desde el primer momento y superó los primeros desengaños que hubo entre los hermanos. Cuando Lorca vuelve de Nueva York quedan para tomar un café: «Siempre buscando notoriedad. Hace unos años era republicano y alucinaba con Lenin. Ahora está con que adora a Hitler», se queja Anna Maria. «Cualquier día lo sacará en un cuadro», le responde Federico, «el éxito le ha metido un lío en la cabeza».

El éxito, Gala... lo cierto es que Dalí empezó a distanciarse de su familia, a renegar de ella, cuando ambos llegaron a sumvida. Dalí conoce a Gala en 1929, en aquella visita con «Cada mañana escupo por placer sobre el retrato de mi madre”. El notario  Dalí, interpretado por un gran Josep Maria Pou, cambió su testamento hasta en ocho ocasiones, siempre motivado por las continuas peleas, reconciliaciones y desaires de su hijo, al que acusó de pornógrafo, indecente, bolchevique y sinvergüenza. «Te lo hemos dado todo y nos lo pagas blasfemando». Dalí huye cuando las cosas se ponen feas, con la Guerra Civil. Otro capítulotrágico de la vida de Anna Maria.  Es detenida, enviada a una checa y torturada durante dos semanas, sufre amnesia, a punto está de volverse loca y le cuesta años recuperarse. Nunca fue la misma. Pese a que los nacionales habían asesinado a Federiquito y pese a que su padre renegó de él en el lecho de muerte por «fascista». Dalí establece una relación de cordialidad con la dictadura franquista.

El filme recoge una última visita de Anna Maria a Salvador cuando éste languidece en el hospital después de un accidente. Tiene quemaduras graves y pesa 40 kilos. Anna Maria entra en la habitación y sale de ella incapaz de reprimir las lágrimas, magullada... con un arañazo en la mejilla.

¿Cómo definir a una familia así? «Eran unos atramuntanados», concluye Pons.

Leticia Blanco

EL MUNDO

Please reload

 
  • Facebook - White Circle
  • Twitter - White Circle
  • Vimeo - White Circle
  • YouTube - White Circle
texas cinemes
texas cinemes
texas cinemes

© 2015 ELS FILMS DE LA RAMBLA S.A. ||  VENTURA PONS